El lleure al barri de Les Roquetes (BCN - 2018)

De Estudi_lleure_Roquetes
La revisió el 07:48, 14 jul 2018 per Admin (Discussió | contribucions) (L’educació com a eix central de les activitats de lleure)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Estudi sobre l'equilibri entre oferta i demanda de lleure al barri de Les Roquetes de Barcelona

Encàrrec de l'estudi fet per la Taula Socioeducativa del Pla Comunitari de Roquetes, promogut per Pla de Barris a travès de Doment de ciutat S.A. i realitzat per la Fundació Pare Manel

Barri de les Roquetes, juliol 2018

Contingut

Introducció

Atesa la multiplicitat i diversitat d’entitats, equipaments i serveis que impulsen activitats de lleure al barri de les Roquetes, des de la Taula Socioeducativa del Pla Comunitari de Roquetes i, en concret, des del grup que treballa l’educació en el lleure, es va considerar oportú realitzar un estudi que pogués valorar l’equilibri entre l’oferta i la demanda d’activitats al barri, per després valorar la necessitat de modificar i/o ampliar l’oferta existent. Per tant, l’interès del present estudi neix de l’estructura comunitària del barri que treballa l’educació en el lleure en període de vacances escolars. Per donar resposta a aquesta necessitat, el Pla de Barris es compromet a desplegar l’acció 8.1. (elaboració d’un estudi per valorar l’oferta i la demanda de les activitats extraescolars de lleure existents, i per fer les modificacions i propostes que siguin necessàries). En aquest sentit, Foment de Ciutat SA, sota el paraigües del Pla de Barris de Roquetes, considera convenient donar suport a aquesta iniciativa, i per això sol·licita una proposta de treball que l’assumeix la Fundació Pare Manel com a agent del territori amb coneixement de la realitat del barri. Des d’aquí es du a terme l’estudi que pretén donar resposta a la necessitat del grup motor d’estiu del pla comunitari.


Marc conceptual

El concepte “activitats de lleure”

Segons la Direcció General de Juventut, “l’educació en el lleure designa un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es realitzen en el temps lliure d’infants i joves amb una intencionalitat pedagògica fora del currículum escolar i de l'àmbit familiar”. Aquesta definició porta a concebre tot allò que es considera lleure com un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es duen a terme en el temps lliure amb una intencionalitat explícitament educativa. (Armengol, 2012). Cal tenir present, però que aquest concepte és molt genèric i pot englobar gran diversitat de tipologies d’activitats, d’actors impulsors i d’àmbits d’actuació, entre d’altres. Aquesta definició genèrica ens permet reconèixer com a activitats de lleure una pluralitat de realitats on totes tenen en comú aquesta intencionalitat educativa dutes a terme al llarg del temps lliure.

Agents impulsors

Inicialment les activitats de lleure venien impulsades des d’iniciatives socials i associatives, però en l’actualitat la diversitat d’agents que tenen un paper clau en el desenvolupament d’activitats de lleure és molt divers, tant pels models jurídics dels ens impulsors com de la mirada en relació a la definició d’aquestes activitats. Els tres sectors principals de la intervenció en el lleure són els següents (Armengol, 2012):

illustració 1

  1. Sector públic o iniciativa pública: administració pública o empreses de capital majoritàriament públic
  2. Sector privat: ens privats com societats mercantils que representen interessos particulars (normalment tenen afany de lucre o no l’exclouen).
  3. Tercer sector o iniciativa social: ens amb caràcter privat que presten un servei d’interès general i no hi ha afany de lucre (associacions, fundacions, mutualitats)

Sovint aquests actors entrecreuen projectes i els coprodueixen a partir de partenariats, cooperació o fórmules de gestió indirecta; i sovint la simultaneïtat d’accions dutes a terme per cadascun d’aquests sectors contribueixen a la complementarietat d’oferta al territori on són presents (Armengol, 2012).

Pel que fa la relació entre sector públic i iniciativa social o privada acostuma a concretar-se a través de convenis o concerts (Soler, 2001). També la titularitat pública d’un servei i la gestió privada (o social) del mateix és una fórmula cada cop més utilitzada (Armengol, 2012).

L’educació com a eix central de les activitats de lleure

La tipologia d’activitats de lleure estan plenament articulades al voltant dels objectius educatius de les mateixes activitats que pot anar de la maduració de la persona, a la socialització en l’entorn on es desenvolupen, entre d’altres; per tant, parteixen del concepte educar, que segons la Fundació Catalana de l’Esplai (2004) seria “intervenir intencionalment en el procés maduratiu de l’infant i el jove per tal d’afavorir el procés educatiu”.

En aquest procés educatiu se sol establir una diferència que és la [1]:

  • Educació formal: sistema educatiu institucionalitzat; seria l’educació formal de bressol, primària, secundària fins a la universitat.
  • Educació no formal: activitat organitzada amb finalitats educatives fora del sistema oficial establert, bàsicament en l’àmbit de l’Educació en el Lleure
  • Educació informal: procés que duraria tota la vida, a través del qual les persones van adquirint coneixements, habilitats i actituds mitjançat les seves experiències diàries.

Diversitat en les ofertes de lleure en relació al temps en què es desenvolupen

Sectors d’activitat

Factors que influeixen en l’accés a les ofertes de lleure

Context actual de Roquetes

Context històric

Dades estadístiques d’educació a Roquetes (any 2015)

Dades socioeconòmiques a Roquetes

Cronograma de programes públics al barri de Roquetes

El Pla Comunitari de Roquetes

Notes

Metodologia

Oferta d’activitats de lleure

Demanda d’activitats de lleure

Seguiment de l’estudi

Cronograma del pla de treball

Oferta d’activitats de lleure

Llistat d’activitats amb descripció general

Ubicació de les activitats de lleure a Roquetes

Tipologia d’activitats de lleure

Distribució al llarg de l’any de les activitats de lleure

Nombre de persones ateses

Franja d’edat

Activitats infantils

Activitats per a joves

Activitats familiars

Preus de l’activitat

Activitats infantils

Activitats juvenils

Activitats becades

Participació de les famílies

Canals de difusió de l’activitat

Demanda d’activitats de lleure

Joves

Mostra

Coneixement de l’oferta

Participació a les activitats de lleure

Demanda d’activitats de lleure

Famílies

Mostra

Coneixement de l’oferta

Participació a les activitats de lleure

Demanda d’activitats de lleure

Serveis i equipaments impulsors de les activitats de lleure

Percepció de la demanda

Facilitats i dificultats percebudes des de les pròpies entitats impulsores d’activitats de lleure

Conclusions i propostes

Agraïments

Annexos

Bibliografia

  1. següent