Diferència entre revisions de la pàgina «El lleure al barri de Les Roquetes (BCN - 2018)»

Revisió del 21:56, 14 jul 2018 (mostra codi font) Admin (Discussió | contribucions) (→‎Metodologia) ← Vés a l'edició anterior		Revisió del 21:59, 14 jul 2018 (mostra codi font) Admin (Discussió | contribucions) (→‎Oferta d’activitats de lleure) Vés a l'edició següent →
Línia 214:		Línia 214:
	=== Oferta d’activitats de lleure ===		=== Oferta d’activitats de lleure ===
		+
		+	Per tal d’elaborar un diagnòstic exhaustiu de les activitats del lleure a Roquetes es partirà de la '''recerca qualitativa'''  a través d’'''entrevistes en profunditat''' que ens han de permetre aproximar-nos al coneixement i la visió de diferents perfils d’activitats ofertades i d’actors que les promouen. Partint de la informació recollida per part de la taula socioeducativa i dels actors que hi participen es du a terme un recull de propostes d’activitats de lleure ofertades.
		+
		+	Les entrevistes en profunditat també permeten la identificació dels actors del territori que estan involucrats en el lleure a Roquetes, els nivells d’organització comunitària que el sostenen i les polítiques i programes públics que s’estan desenvolupant en aquest àmbit, contingut clar del marc conceptual per tal de tenir una ubicació del context de Roquetes en relació al lleure.
		+
		+	També s’elabora un formulari online [[(veure annex 1)]] per tal que tots els agents promotors d’activitats de lleure al territori puguin respondre els elements claus que les defineixen (tipus d’activitat, horaris, espais, preus, perfils de participants, canals de difusió, sistema de garanties, temporalitat de les activitats, etc.).
		+
	=== Demanda d’activitats de lleure ===		=== Demanda d’activitats de lleure ===
	=== Seguiment de l’estudi ===		=== Seguiment de l’estudi ===

---

Revisió del 21:59, 14 jul 2018

Estudi sobre l'equilibri entre oferta i demanda de lleure al barri de Les Roquetes de Barcelona

Encàrrec de l'estudi fet per la Taula Socioeducativa del Pla Comunitari de Roquetes, promogut per Pla de Barris a travès de Doment de ciutat S.A. i realitzat per la Fundació Pare Manel

Barri de les Roquetes, juliol 2018

Introducció

Atesa la multiplicitat i diversitat d’entitats, equipaments i serveis que impulsen activitats de lleure al barri de les Roquetes, des de la Taula Socioeducativa del Pla Comunitari de Roquetes i, en concret, des del grup que treballa l’educació en el lleure, es va considerar oportú realitzar un estudi que pogués valorar l’equilibri entre l’oferta i la demanda d’activitats al barri, per després valorar la necessitat de modificar i/o ampliar l’oferta existent. Per tant, l’interès del present estudi neix de l’estructura comunitària del barri que treballa l’educació en el lleure en període de vacances escolars. Per donar resposta a aquesta necessitat, el Pla de Barris es compromet a desplegar l’acció 8.1. (elaboració d’un estudi per valorar l’oferta i la demanda de les activitats extraescolars de lleure existents, i per fer les modificacions i propostes que siguin necessàries). En aquest sentit, Foment de Ciutat SA, sota el paraigües del Pla de Barris de Roquetes, considera convenient donar suport a aquesta iniciativa, i per això sol·licita una proposta de treball que l’assumeix la Fundació Pare Manel com a agent del territori amb coneixement de la realitat del barri. Des d’aquí es du a terme l’estudi que pretén donar resposta a la necessitat del grup motor d’estiu del pla comunitari.

Marc conceptual

El concepte “activitats de lleure”

Segons la Direcció General de Juventut, “l’educació en el lleure designa un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es realitzen en el temps lliure d’infants i joves amb una intencionalitat pedagògica fora del currículum escolar i de l'àmbit familiar”. Aquesta definició porta a concebre tot allò que es considera lleure com un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es duen a terme en el temps lliure amb una intencionalitat explícitament educativa. (Armengol, 2012). Cal tenir present, però que aquest concepte és molt genèric i pot englobar gran diversitat de tipologies d’activitats, d’actors impulsors i d’àmbits d’actuació, entre d’altres. Aquesta definició genèrica ens permet reconèixer com a activitats de lleure una pluralitat de realitats on totes tenen en comú aquesta intencionalitat educativa dutes a terme al llarg del temps lliure.

Agents impulsors

Inicialment les activitats de lleure venien impulsades des d’iniciatives socials i associatives, però en l’actualitat la diversitat d’agents que tenen un paper clau en el desenvolupament d’activitats de lleure és molt divers, tant pels models jurídics dels ens impulsors com de la mirada en relació a la definició d’aquestes activitats. Els tres sectors principals de la intervenció en el lleure són els següents (Armengol, 2012):

illustració 1

1. Sector públic o iniciativa pública: administració pública o empreses de capital majoritàriament públic
2. Sector privat: ens privats com societats mercantils que representen interessos particulars (normalment tenen afany de lucre o no l’exclouen).
3. Tercer sector o iniciativa social: ens amb caràcter privat que presten un servei d’interès general i no hi ha afany de lucre (associacions, fundacions, mutualitats)

Sovint aquests actors entrecreuen projectes i els coprodueixen a partir de partenariats, cooperació o fórmules de gestió indirecta; i sovint la simultaneïtat d’accions dutes a terme per cadascun d’aquests sectors contribueixen a la complementarietat d’oferta al territori on són presents (Armengol, 2012).

Pel que fa la relació entre sector públic i iniciativa social o privada acostuma a concretar-se a través de convenis o concerts (Soler, 2001). També la titularitat pública d’un servei i la gestió privada (o social) del mateix és una fórmula cada cop més utilitzada (Armengol, 2012).

L’educació com a eix central de les activitats de lleure

La tipologia d’activitats de lleure estan plenament articulades al voltant dels objectius educatius de les mateixes activitats que pot anar de la maduració de la persona, a la socialització en l’entorn on es desenvolupen, entre d’altres; per tant, parteixen del concepte educar, que segons la Fundació Catalana de l’Esplai (2004) seria “intervenir intencionalment en el procés maduratiu de l’infant i el jove per tal d’afavorir el procés educatiu”.

En aquest procés educatiu se sol establir una diferència que és la següent ^[1]:

• Educació formal: sistema educatiu institucionalitzat; seria l’educació formal de bressol, primària, secundària fins a la universitat.
• Educació no formal: activitat organitzada amb finalitats educatives fora del sistema oficial establert, bàsicament en l’àmbit de l’Educació en el Lleure
• Educació informal: procés que duraria tota la vida, a través del qual les persones van adquirint coneixements, habilitats i actituds mitjançat les seves experiències diàries.

En el cas de les activitats de lleure, s’emmarcarien en l’educació no formal i l’informal. Aquestes propostes educatives desenvolupades en el temps lliure poden tenir lloc tant dins com fora de l’àmbit escolar, impulsant-se o no des de les pròpies escoles, de manera que es converteixen en un complement educatiu important que no es recull dins del currículum escolar (educació formal). Les activitats de lleure es desenvolupen al llarg del temps lliure fora d’aquesta educació formal; el lleure va clarament vinculat amb l’actitud d’afrontar aquest temps lliure d’una manera autònoma i satisfactòria, fet que implica la capacitat de triar lliurement les activitats a dur a terme per tal de satisfer necessitats personals i està clarament relacionat amb un seguit d’experiències emocionals, formatives i de desenvolupament personal que acostuma a facilitar la participació social des d’una tria conscient d’integració a grups recreatius, culturals i socials. D’aquesta manera, dóna una condició d’iniciativa que accentuen el valor de l’autonomia i la llibertat. D’aquesta manera, qualsevol activitat que es du a terme fora de l’àmbit laboral i educatiu formal es pot considerar activitat de lleure (Cortiella i Fernández, 2010)

Diversitat en les ofertes de lleure en relació al temps en què es desenvolupen

La diversitat també entra en joc en relació a la duració i la temporalitat de les activitats de lleure que s’oferten. Per tant, ens trobem diferències prou significatives en relació a:

• Periodicitat: activitats esporàdiques, regulars, etc.
• Duració: activitats puntuals, mensuals, trimestrals, anuals,...
• Temporalitat: al llarg del curs escolar, en caps de setmana, en períodes de vacances d’estiu, en dies no lectius, etc.

La combinació d’aquests factors obre un ventall de possibilitats enorme pel que fa a l’oferta d’activitats. Per tant ens trobem davant d’una graduació de models d’intervenció que van des d’activitats puntuals d’educació en el lleure (unes colònies d’una setmana) fins a d’altres molt més duratives en el temps (un centre obert, activitats regulars a casals infantils, etc.) fins a altres instàncies que també participen en la construcció d’una política educativa en el lleure dels infants i joves (centres cívics, ateneus, biblioteques, etc.) (Soler, 2001).

Sectors d’activitat

Els sectors d’activitat també contribueixen a afegir més grau de diversitat en l’oferta d’activitats de lleure i va molt lligada als objectius de les pròpies activitats. En aquest sentit, podem trobar activitats enfocades a activitats culturals, esportives, artístiques, de reforç escolar, etc.

Factors que influeixen en l’accés a les ofertes de lleure

L’estudi Infants, família, escola i entorn: claus per a un temps educatiu compartit conclou que els nivells de participació dels infants de tres a quinze anys en el conjunt de l’oferta a la ciutat de Barcelona és del 74,16% de manera que un de cada quatre infants no participa a activitats de lleure (Síndic de greuges de Catalunya, 2014)

Taula 1 Factors que influeixen en l'accés a les ofertes de lleure

Característiques del territori	Característiques dels centres escolars	Característiques de l’oferta d’activitats de lleure	Característiques de les famílies	Característiques dels infants
Composició socioeconòmica de les famílies (origen de la població, capital econòmic de la població, capital educatiu de la població) Desenvolupament de la xarxa pública d’equipaments promotors d’oferta d’educació no formal Vertebració social, lideratge i identitat del territori (generació de projectes comuns, comunalitzar recursos humans i materials, etc.) Diversificació d’agents d’educació no formal Existència de xarxes formals i coordinació entre agents La connectivitat de les AMPES Coneixement mutu entre agents Freqüència de relacions subjectives entre els agents d’educació no formal Els itineraris entre agents d’educació formal i no formal i el nivell d’obertura de les activitats extraescolars a infants del territori L’accessibilitat als equipaments públics i l’aprofitament de determinats equipaments escolars	El perfil socioeconòmic de l’alumnat i la capacitat de fidelització de l’oferta amb el pas de l’edat La ubicació geogràfica del centre i la seva permeabilitat amb el territori La grandària del centre i la qualitat de les seves infraestructures La implicació del centre i de l’AMPA en l’organització de l’oferta L’adhesió de les famílies a l’escola	Varietat en la tipologia de l’oferta Diferenciació de l’oferta segons el gènere Accessibilitat i sostenibilitat econòmica de l’oferta Dèficit estructural d’oferta adreçada a adolescents entre dotze i quinze anys Polítiques de difusió de l’oferta Distribució temporal de l’oferta i oportunitats d’accés Proximitat de l’oferta Problemes relacionats amb la gestió dels educadors de l’oferta d’educació no formal	El capital econòmic de la familia El capital cultural dels progenitors Les dinàmiques participatives dels progenitors i l’adhesió a l’escola El factor temps: la conciliació de la vida laboral i familiar El coneixement de l’oferta La concepció de l’educació no formal La concepció de l’educació	El factor gènere El factor edat El factor origen

Context actual de Roquetes

Il.lustració 2 - Mapa de Roquetes

El barri de les Roquetes es troba a l’extrem Nord-est de la ciutat de Barcelona, sota el peu del turó de les Roquetes, que pertany a la serra de Collserola.

És un dels 13 barris que conformen el Districte de Nou Barris. Es limita al Nord-oest amb el barri de Torre Baró; pel Nord-est limita amb el barri de la Trinitat Nova. El límit pel Sud és la Via Favència, que separa els barris de Verdun i Roquetes. El carrer Artesania i les instal·lacions de l’Escola Esportiva Brafa marquen el límit amb el barri de la Guineueta per l’Oest, que abans tenia per frontera natural el barranc de l’antic torrent de Canyelles.

La seva extensió es troba en un terreny muntanyós molt irregular i amb forts pendents, motiu pel qual no s’urbanitza fins més tard respecte a la resta de la ciutat.

La urbanització de Roquetes va tenir un punt important als anys cinquanta, amb l’arribada de persones migrades. L’Obra Sindical de l’Habitatge va construir més d’un miler d’habitatges, de mida i qualitat molt escassa; però en calia més per tal de poder cobrir l’accés a l’habitatge de tota la demanda que hi havia; aquest fet va portar als veïns a l’autoconstrucció, no tant sols de les seves pròpies cases, sinó que també van dotar el barri de serveis bàsics d’aigua i clavegueram.

La trajectòria reivindicativa del veïnat també va aconseguir que els transport públic arribés al barri. Darrerament s’ha dut a terme una renovació de paviments i de mobiliari urbà, la instal·lació d’ascensors i s’ha rehabilitat l’Ateneu Popular de Nou Barris, referent en l’àmbit cultural de la ciutat.

Context històric

Dades estadístiques d’educació a Roquetes (any 2015) ^[2]

Tal com s’ha esmentat en el marc conceptual les possibilitats d’accés a les activitats de lleure van lligades al capital educatiu i la configuració socioeducativa pròpia del territori on es desenvolupen; són factors influents en relació al potencial de participació a les activitats de lleure que s’hi oferten. Per aquest motiu a continuació es pretén mostrar una fotografia de l’educació a Roquetes.

Taula 2.- Dades estadístiques d'educació a Roquetes

Dades socioeconòmiques a Roquetes ^[3]

Taula 3 Dades econòmiques i de treball del barri de Roquetes

Cronograma de programes públics al barri de Roquetes ^[4]

Un dels elements claus que influeixen en augmentar la possibilitat d’accés a l’oferta de lleure és el desenvolupament de la xarxa pública d’equipaments i de serveis promotors d’oferta d’educació no formal. Alguns programes públics influeixen en certa mesura a desenvolupar i consolidar aquesta xarxa pública de serveis que poden influir en la consolidació de l’oferta de lleure. A continuació es pot veure el cronograma de programes al barri que s’han desenvolupat des del 2000.

il.lustració 3.- Cronograma de programes públics al barri de Roquetes

El Pla Comunitari de Roquetes

“Generalment, la vertebració social i el treball en xarxa entre serveis, equipaments i entitats d’un mateix territori permet compartir i optimitzar (maximitzar) recursos humans i materials, així com generar activitats i projectes comuns que s’ocupin de promoure i donar suport a l’àmbit de l’educació no formal. El teixit social i associatiu també contribueix a atenuar l’impacte de les desigualtats socioeconòmiques en l’àmbit educatiu i de l’educació en el lleure”. (Albaigés, Selva i Baya, 2009).

En el cas de Roquetes l’existència des de 2004 del pla Comunitari de Roquetes té un paper clau en aquest sentit. Consisteix en una xarxa formada per veïns i veïnes, entitats, serveis i administracions, que treballen de manera transversal per donar resposta a les necessitats detectades de manera també compartida per millorar la qualitat de vida col·lectiva al barri. El Pla comunitari està format per diferents taules que alberguen grups motors que afloreixen en funció de les necessitats del barri.

La fotografia actual dels àmbits, espais i grups motors del pla comunitari de Roquetes és la següent:

il·lustració 5 Mapa actual del pla comunitari de Roquetes (2018)

Il·lustració 4 Àmbits, taules i grups motors del Pla Comunitari de Roquetes

Cal fer esment a l’àmbit d’educació i, concretament, a la taula socioeducativa, ja que molts dels agents que hi participen -tant de la taula com dels grups motors que se’n deriven- són ofertants, estan interessats en el desenvolupament de les activitats de lleure i el seu impacte o hi tenen una vinculació.^[5]

La taula socioeducativa és un espai de treball del pla comunitari de Roquetes on serveis, entitats i equipaments s’uneixen per a treballar sobre les necessitats socioeducatives del veïnat de Roquetes. L’objectiu és promoure l’educació en un sentit ampli detectant els problemes i oportunitats del barri, tenint en compte l’educació reglada, la família, el lleure i la cultura com agents clau que intervenen en l’educació al territori.

La taula de franja Nou Barris és un projecte d’educació comunitària que va néixer al 2005. El conjunt dels agents del territori (entitats, equipaments de gestió ciutadana, equipaments gestionats per empreses, serveis públics, centres educatiu...) s’hi troben per tal de detectar conjuntament les necessitats de la població i donar-hi una resposta compartida, des del treball en xarxa. La taula de Franja Nou barris treballa amb agents dels barris de Trinitat Nova, Verdum, Roquetes, Canyelles i Prosperitat. Es realitzen activitats a cadascun dels barris i es fa difusió de les activitats als instituts dels diferents barris implicats, per tal d’arribar al màxim de joves. L’objectiu principal de la taula és treballar per una resposta qualitativament bona a nivell de territori a les necessitats detectades en matèria de joves a partir dels 12 anys.

A continuació, es concreten els agents i els grups motors que es desprenen d’aquestes taules de l’àmbit educació i de les línies de treball de cadascuna d’elles.

TAULA SOCIOEDUCATIVA
LÍNIES DE TREBALL	AGENTS QUE HI PARTICIPEN
Lleure en família (antic grup motor “model d’educació”) Reforç escolar Educació fora de l’horari escolar: graella de recursos educatius i de lleure al barri Lleure d’estiu (casals): Grup motor d’estiu per a coordinar els casals infantils i les ofertes de lleure a l’estiu, coordinació amb altres espais de treball del Pla comunitari Petita infància (grup motor compartir amb la taula de salut) Grup motor Roquetes conviu educació: acompanyament a les famílies (visites a les escoles i acompanyament a les excursions), espai de treball i coordinació entre les escoles i les entitats que treballen amb la comunitat gitana. Línies d’actuació pla de barris: recollida de necessitats i desenvolupament de les línies de treball en el si de la taula.	Centre Cultural Ton i Guida, IE Turó de Roquetes, Esc. Antaviana, EB El Torrent, EB Pla de Fornells, Ins. La Guineueta, Serveis Socials Roquetes-Trinitat-Canyelles, Biblioteca les Roquetes, Roquetes Conviu, Agència Salut Pública de Barcelona, EAP NouBarris, EAIA, Proj. Paidos, Centre de Recursos Nou Barris,Tècnic de Barri (Districte NouBarris), Casal Infantil Roquetes, Kasal de Joves de Roquetes, Fundació Pare Manel, Promotor Escolar, Ateneu Popular 9Barris, Save The Children, FAGIC, Nakeramos, tècnica Pla de Barris, Associació som del barri, AMPA IE Turó de Roquetes, IGOP (projecte IAP) i Pistes Esportives Antoni Gelabert.
GRUP MOTOR	AGENTS QUE HI PARTICIPEN
Grup motor estiu - Casals	Pla de Barris, Casal infantil Roquetes, Fundació Pare Manel, AMPA IE Turó, Serveis Socials, Save the Children.
Grup motor habilitats familiars	Agència de Salut Pública de Barcelona, Escola Antaviana, Institut Escola Turó de Roquetes, Institut Guineueta, Serveis Socials (a través de les noves figures de pla de barris)
Grup motor educació i població gitana	TiS Antaviana, projecte Roquetes Conviu, TiS IE Turó de Roquetes, Educadora Social IE Turó, educadora Social Antaviana, Promotor escolar, Escola Antaviana.
Grup motor lleure en família	Roquetes Conviu, Centre Cultural Ton i Guida, AMPA IE Turó de Roquetes, Casal infantil de Roquetes, Projecte Paidos (Caritas)
Grup motor Tronet	Serveis Socials, TiS Instiut Guineueta, kasal de joves de Roquetes, coordinador projecte, TIS IE Turó de Roquetes.
TAULA DE FRANJA
LÍNIES DE TREBALL	AGENTS QUE HI PARTICIPEN
Participació i sensibilització al carrer (ex: Festa del circ social) Lleure i estiu educatiu (juliols de franja) Reforç escolar: projecte Tronet - Formació i reflexió entorn a la participació amb els/les joves	Kasal Joves Roquetes, Casal Infantil Roquetes, Casal Infantil trinitat Nova, Educadors de Carrer Roquetes-Trini (APC-Serveis Socials), Educadors de Carrer Verdum-Prospe (APC-Serveis Socials),Serveis Socials, IE Turó Roquetes, Ins Roger de Flor, Pistes Antoni Gelabert, Ateneu Popular 9Barris, Ins la Guineueta, Fund. Pare Manel, Salut Mental Nou Barris (CSMIJ), Agència Salut Pública, Biblioteca les Roquetes, Pla Comunitari Verdum, PIJ Noubarris, Les Basses, Casal infantil Vallbona, casal infantil Canyelles, tècnica pla de barris, IE Trinitat nova i Ludoteca La Guineu (prosperitat).

Taula 4 Agents participants a les taules i grups motors del pla comunitari de Roquetes (2018)

Metodologia

L’estudi té dues parts diferenciades d’anàlisi, per una banda, l’oferta de les activitats de lleure al territori i, per altra banda, la demanda dels possibles actors receptors d’aquestes. També compta amb una part final de conclusions de la situació actual i propostes per impulsar-les un cop analitzades les dues parts anteriors.

Oferta d’activitats de lleure

Per tal d’elaborar un diagnòstic exhaustiu de les activitats del lleure a Roquetes es partirà de la recerca qualitativa a través d’entrevistes en profunditat que ens han de permetre aproximar-nos al coneixement i la visió de diferents perfils d’activitats ofertades i d’actors que les promouen. Partint de la informació recollida per part de la taula socioeducativa i dels actors que hi participen es du a terme un recull de propostes d’activitats de lleure ofertades.

Les entrevistes en profunditat també permeten la identificació dels actors del territori que estan involucrats en el lleure a Roquetes, els nivells d’organització comunitària que el sostenen i les polítiques i programes públics que s’estan desenvolupant en aquest àmbit, contingut clar del marc conceptual per tal de tenir una ubicació del context de Roquetes en relació al lleure.

També s’elabora un formulari online (veure annex 1) per tal que tots els agents promotors d’activitats de lleure al territori puguin respondre els elements claus que les defineixen (tipus d’activitat, horaris, espais, preus, perfils de participants, canals de difusió, sistema de garanties, temporalitat de les activitats, etc.).

Demanda d’activitats de lleure

Seguiment de l’estudi

Cronograma del pla de treball

Oferta d’activitats de lleure

Llistat d’activitats amb descripció general

Ubicació de les activitats de lleure a Roquetes

Tipologia d’activitats de lleure

Distribució al llarg de l’any de les activitats de lleure

Nombre de persones ateses

Franja d’edat

Activitats infantils

Activitats per a joves

Activitats familiars

Preus de l’activitat

Activitats infantils

Activitats juvenils

Activitats becades

Participació de les famílies

Canals de difusió de l’activitat

Demanda d’activitats de lleure

Joves

Mostra

Coneixement de l’oferta

Participació a les activitats de lleure

Demanda d’activitats de lleure

Famílies

Mostra

Coneixement de l’oferta

Participació a les activitats de lleure

Demanda d’activitats de lleure

Serveis i equipaments impulsors de les activitats de lleure

Percepció de la demanda

Facilitats i dificultats percebudes des de les pròpies entitats impulsores d’activitats de lleure

Conclusions i propostes

Agraïments

Annexos

Bibliografia

Notes

1. ↑ Extret de l’article “Aprenentatges en l’àmbit associatiu de l’educació en el lleure. Barcelona ”, de l’Observatori Català de la Joventut
2. ↑ Font:
3. ↑ Font: Ajuntament de Barcelona, (2017). Observatori de barris. [online] Accessible a: http://www.bcn.cat/estadistica/catala/documents/barris/index.htm [Accés el 16 d’abril de 2018]
4. ↑ Font: Les dades del Pla de Barris han estat extretes de la pàgina: http://pladebarris.barcelona/. Les dades de la Llei de barris han extretes de la pàgina: http://territori.gencat.cat . Les dades sobre el programa “Educadors a partir del carrer” han estat preguntats a l’empresa Progess. La informació de Plans Comunitaris Morales, E. (2016)“Los Planes de Desarrollo Comunitario como política pública para la transformación social. Las experiencias de Barcelona (1997-2015)" Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades.Vol. 4. Núm. 2: 34-60
5. ↑ A més, aquest estudi que neix del grup motor de lleure d’estiu, ha estat compartit al llarg del seu procés de construcció a les taules socioeducatives que s’han convocat des que es va iniciar fins que es va acabar el procés.