Diferència entre revisions de la pàgina «El lleure al barri de Les Roquetes (BCN - 2018)»
(→Factors que influeixen en l’accés a les ofertes de lleure) |
(→Factors que influeixen en l’accés a les ofertes de lleure) |
||
| Línia 59: | Línia 59: | ||
Taula 1 Factors que influeixen en l'accés a les ofertes de lleure | Taula 1 Factors que influeixen en l'accés a les ofertes de lleure | ||
| + | |||
{| class="wikitable" style="margin-left: auto; margin-right: 0px;" | {| class="wikitable" style="margin-left: auto; margin-right: 0px;" | ||
| Línia 67: | Línia 68: | ||
! scope="col"|Característiques de les famílies | ! scope="col"|Característiques de les famílies | ||
! scope="col"|Característiques dels infants | ! scope="col"|Característiques dels infants | ||
| − | |-*Composició socioeconòmica de les famílies (origen de la població, capital econòmic de la població, capital educatiu de la població) | + | |-style="vertical-align:top;" |
| + | | | ||
| + | *Composició socioeconòmica de les famílies (origen de la població, capital econòmic de la població, capital educatiu de la població) | ||
*Desenvolupament de la xarxa pública d’equipaments promotors d’oferta d’educació no formal | *Desenvolupament de la xarxa pública d’equipaments promotors d’oferta d’educació no formal | ||
*Vertebració social, lideratge i identitat del territori (generació de projectes comuns, comunalitzar recursos humans i materials, etc.) | *Vertebració social, lideratge i identitat del territori (generació de projectes comuns, comunalitzar recursos humans i materials, etc.) | ||
| Línia 77: | Línia 80: | ||
*Els itineraris entre agents d’educació formal i no formal i el nivell d’obertura de les activitats extraescolars a infants del territori | *Els itineraris entre agents d’educació formal i no formal i el nivell d’obertura de les activitats extraescolars a infants del territori | ||
*L’accessibilitat als equipaments públics i l’aprofitament de determinats equipaments escolars | *L’accessibilitat als equipaments públics i l’aprofitament de determinats equipaments escolars | ||
| − | | | + | | |
*El perfil socioeconòmic de l’alumnat i la capacitat de fidelització de l’oferta amb el pas de l’edat | *El perfil socioeconòmic de l’alumnat i la capacitat de fidelització de l’oferta amb el pas de l’edat | ||
*La ubicació geogràfica del centre i la seva permeabilitat amb el territori | *La ubicació geogràfica del centre i la seva permeabilitat amb el territori | ||
| Línia 83: | Línia 86: | ||
*La implicació del centre i de l’AMPA en l’organització de l’oferta | *La implicació del centre i de l’AMPA en l’organització de l’oferta | ||
*L’adhesió de les famílies a l’escola | *L’adhesió de les famílies a l’escola | ||
| − | | | + | | |
*Varietat en la tipologia de l’oferta | *Varietat en la tipologia de l’oferta | ||
*Diferenciació de l’oferta segons el gènere | *Diferenciació de l’oferta segons el gènere | ||
| Línia 92: | Línia 95: | ||
*Proximitat de l’oferta | *Proximitat de l’oferta | ||
*Problemes relacionats amb la gestió dels educadors de l’oferta d’educació no formal | *Problemes relacionats amb la gestió dels educadors de l’oferta d’educació no formal | ||
| − | | | + | | |
*El capital econòmic de la familia | *El capital econòmic de la familia | ||
*El capital cultural dels progenitors | *El capital cultural dels progenitors | ||
| Línia 100: | Línia 103: | ||
*La concepció de l’educació no formal | *La concepció de l’educació no formal | ||
*La concepció de l’educació | *La concepció de l’educació | ||
| − | | | + | | |
*El factor gènere | *El factor gènere | ||
*El factor edat | *El factor edat | ||
Revisió del 17:34, 14 jul 2018
Estudi sobre l'equilibri entre oferta i demanda de lleure al barri de Les Roquetes de Barcelona
Encàrrec de l'estudi fet per la Taula Socioeducativa del Pla Comunitari de Roquetes, promogut per Pla de Barris a travès de Doment de ciutat S.A. i realitzat per la Fundació Pare Manel
Barri de les Roquetes, juliol 2018
Contingut
- 1 Introducció
- 2 Marc conceptual
- 3 Metodologia
- 4 Oferta d’activitats de lleure
- 4.1 Llistat d’activitats amb descripció general
- 4.2 Ubicació de les activitats de lleure a Roquetes
- 4.3 Tipologia d’activitats de lleure
- 4.4 Distribució al llarg de l’any de les activitats de lleure
- 4.5 Nombre de persones ateses
- 4.6 Franja d’edat
- 4.7 Preus de l’activitat
- 4.8 Activitats becades
- 4.9 Participació de les famílies
- 4.10 Canals de difusió de l’activitat
- 5 Demanda d’activitats de lleure
- 6 Conclusions i propostes
- 7 Agraïments
- 8 Annexos
- 9 Bibliografia
- 10 Notes
Introducció
Atesa la multiplicitat i diversitat d’entitats, equipaments i serveis que impulsen activitats de lleure al barri de les Roquetes, des de la Taula Socioeducativa del Pla Comunitari de Roquetes i, en concret, des del grup que treballa l’educació en el lleure, es va considerar oportú realitzar un estudi que pogués valorar l’equilibri entre l’oferta i la demanda d’activitats al barri, per després valorar la necessitat de modificar i/o ampliar l’oferta existent. Per tant, l’interès del present estudi neix de l’estructura comunitària del barri que treballa l’educació en el lleure en període de vacances escolars. Per donar resposta a aquesta necessitat, el Pla de Barris es compromet a desplegar l’acció 8.1. (elaboració d’un estudi per valorar l’oferta i la demanda de les activitats extraescolars de lleure existents, i per fer les modificacions i propostes que siguin necessàries). En aquest sentit, Foment de Ciutat SA, sota el paraigües del Pla de Barris de Roquetes, considera convenient donar suport a aquesta iniciativa, i per això sol·licita una proposta de treball que l’assumeix la Fundació Pare Manel com a agent del territori amb coneixement de la realitat del barri. Des d’aquí es du a terme l’estudi que pretén donar resposta a la necessitat del grup motor d’estiu del pla comunitari.
Marc conceptual
El concepte “activitats de lleure”
Segons la Direcció General de Juventut, “l’educació en el lleure designa un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es realitzen en el temps lliure d’infants i joves amb una intencionalitat pedagògica fora del currículum escolar i de l'àmbit familiar”. Aquesta definició porta a concebre tot allò que es considera lleure com un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es duen a terme en el temps lliure amb una intencionalitat explícitament educativa. (Armengol, 2012). Cal tenir present, però que aquest concepte és molt genèric i pot englobar gran diversitat de tipologies d’activitats, d’actors impulsors i d’àmbits d’actuació, entre d’altres. Aquesta definició genèrica ens permet reconèixer com a activitats de lleure una pluralitat de realitats on totes tenen en comú aquesta intencionalitat educativa dutes a terme al llarg del temps lliure.
Agents impulsors
Inicialment les activitats de lleure venien impulsades des d’iniciatives socials i associatives, però en l’actualitat la diversitat d’agents que tenen un paper clau en el desenvolupament d’activitats de lleure és molt divers, tant pels models jurídics dels ens impulsors com de la mirada en relació a la definició d’aquestes activitats. Els tres sectors principals de la intervenció en el lleure són els següents (Armengol, 2012):
illustració 1
- Sector públic o iniciativa pública: administració pública o empreses de capital majoritàriament públic
- Sector privat: ens privats com societats mercantils que representen interessos particulars (normalment tenen afany de lucre o no l’exclouen).
- Tercer sector o iniciativa social: ens amb caràcter privat que presten un servei d’interès general i no hi ha afany de lucre (associacions, fundacions, mutualitats)
Sovint aquests actors entrecreuen projectes i els coprodueixen a partir de partenariats, cooperació o fórmules de gestió indirecta; i sovint la simultaneïtat d’accions dutes a terme per cadascun d’aquests sectors contribueixen a la complementarietat d’oferta al territori on són presents (Armengol, 2012).
Pel que fa la relació entre sector públic i iniciativa social o privada acostuma a concretar-se a través de convenis o concerts (Soler, 2001). També la titularitat pública d’un servei i la gestió privada (o social) del mateix és una fórmula cada cop més utilitzada (Armengol, 2012).
L’educació com a eix central de les activitats de lleure
La tipologia d’activitats de lleure estan plenament articulades al voltant dels objectius educatius de les mateixes activitats que pot anar de la maduració de la persona, a la socialització en l’entorn on es desenvolupen, entre d’altres; per tant, parteixen del concepte educar, que segons la Fundació Catalana de l’Esplai (2004) seria “intervenir intencionalment en el procés maduratiu de l’infant i el jove per tal d’afavorir el procés educatiu”.
En aquest procés educatiu se sol establir una diferència que és la següent [1]:
- Educació formal: sistema educatiu institucionalitzat; seria l’educació formal de bressol, primària, secundària fins a la universitat.
- Educació no formal: activitat organitzada amb finalitats educatives fora del sistema oficial establert, bàsicament en l’àmbit de l’Educació en el Lleure
- Educació informal: procés que duraria tota la vida, a través del qual les persones van adquirint coneixements, habilitats i actituds mitjançat les seves experiències diàries.
En el cas de les activitats de lleure, s’emmarcarien en l’educació no formal i l’informal. Aquestes propostes educatives desenvolupades en el temps lliure poden tenir lloc tant dins com fora de l’àmbit escolar, impulsant-se o no des de les pròpies escoles, de manera que es converteixen en un complement educatiu important que no es recull dins del currículum escolar (educació formal). Les activitats de lleure es desenvolupen al llarg del temps lliure fora d’aquesta educació formal; el lleure va clarament vinculat amb l’actitud d’afrontar aquest temps lliure d’una manera autònoma i satisfactòria, fet que implica la capacitat de triar lliurement les activitats a dur a terme per tal de satisfer necessitats personals i està clarament relacionat amb un seguit d’experiències emocionals, formatives i de desenvolupament personal que acostuma a facilitar la participació social des d’una tria conscient d’integració a grups recreatius, culturals i socials. D’aquesta manera, dóna una condició d’iniciativa que accentuen el valor de l’autonomia i la llibertat. D’aquesta manera, qualsevol activitat que es du a terme fora de l’àmbit laboral i educatiu formal es pot considerar activitat de lleure (Cortiella i Fernández, 2010)
Diversitat en les ofertes de lleure en relació al temps en què es desenvolupen
La diversitat també entra en joc en relació a la duració i la temporalitat de les activitats de lleure que s’oferten. Per tant, ens trobem diferències prou significatives en relació a:
- Periodicitat: activitats esporàdiques, regulars, etc.
- Duració: activitats puntuals, mensuals, trimestrals, anuals,...
- Temporalitat: al llarg del curs escolar, en caps de setmana, en períodes de vacances d’estiu, en dies no lectius, etc.
La combinació d’aquests factors obre un ventall de possibilitats enorme pel que fa a l’oferta d’activitats. Per tant ens trobem davant d’una graduació de models d’intervenció que van des d’activitats puntuals d’educació en el lleure (unes colònies d’una setmana) fins a d’altres molt més duratives en el temps (un centre obert, activitats regulars a casals infantils, etc.) fins a altres instàncies que també participen en la construcció d’una política educativa en el lleure dels infants i joves (centres cívics, ateneus, biblioteques, etc.) (Soler, 2001).
Sectors d’activitat
Els sectors d’activitat també contribueixen a afegir més grau de diversitat en l’oferta d’activitats de lleure i va molt lligada als objectius de les pròpies activitats. En aquest sentit, podem trobar activitats enfocades a activitats culturals, esportives, artístiques, de reforç escolar, etc.
Factors que influeixen en l’accés a les ofertes de lleure
L’estudi Infants, família, escola i entorn: claus per a un temps educatiu compartit conclou que els nivells de participació dels infants de tres a quinze anys en el conjunt de l’oferta a la ciutat de Barcelona és del 74,16% de manera que un de cada quatre infants no participa a activitats de lleure (Síndic de greuges de Catalunya, 2014)
Taula 1 Factors que influeixen en l'accés a les ofertes de lleure
| Característiques del territori | Característiques dels centres escolars | Característiques de l’oferta d’activitats de lleure | Característiques de les famílies | Característiques dels infants |
|---|---|---|---|---|
|
|
|
|
|
Context actual de Roquetes
Context històric
Dades estadístiques d’educació a Roquetes (any 2015)
Dades socioeconòmiques a Roquetes
Cronograma de programes públics al barri de Roquetes
El Pla Comunitari de Roquetes
Metodologia
Oferta d’activitats de lleure
Demanda d’activitats de lleure
Seguiment de l’estudi
Cronograma del pla de treball
Oferta d’activitats de lleure
Llistat d’activitats amb descripció general
Ubicació de les activitats de lleure a Roquetes
Tipologia d’activitats de lleure
Distribució al llarg de l’any de les activitats de lleure
Nombre de persones ateses
Franja d’edat
Activitats infantils
Activitats per a joves
Activitats familiars
Preus de l’activitat
Activitats infantils
Activitats juvenils
Activitats becades
Participació de les famílies
Canals de difusió de l’activitat
Demanda d’activitats de lleure
Joves
Mostra
Coneixement de l’oferta
Participació a les activitats de lleure
Demanda d’activitats de lleure
Famílies
Mostra
Coneixement de l’oferta
Participació a les activitats de lleure
Demanda d’activitats de lleure
Serveis i equipaments impulsors de les activitats de lleure
Percepció de la demanda
Facilitats i dificultats percebudes des de les pròpies entitats impulsores d’activitats de lleure
Conclusions i propostes
Agraïments
Annexos
Bibliografia
Notes
- ↑ Extret de l’article “Aprenentatges en l’àmbit associatiu de l’educació en el lleure. Barcelona ”, de l’Observatori Català de la Joventut
